Hi havia una vegada...

PHOTOMATON AMELIE

2008-06-22T03:32:00.000-07:00

Portada revista

2008-06-03T10:24:00.000-07:00

Aquesta serà la fotografia que apareixerà a la portada de l'edició de Sant Jordi de la revista de l'escola Pràctiques 2, de Sants. En aquesta escola, cada curs estableixen un eix transversal a partir del qual organitzen tota mena d'activitats i sortides. Aquest curs (2007-08) ha estat la ciutat de Barcelona.

2008-05-31T06:24:00.000-07:00

- Tu el que vols és fer les coses massa de pressa.

- És que tinc ganes de menjar-me el món, però encara he d’aprendre com es fa.

Hòstia, sembla un monòleg, no? Ho sento, necessito aquesta teràpia...

2008-05-29T14:24:00.000-07:00

Sabeu aquells dies tan fantàstics en què una es lleva amb el peu esquerre, se li cau la torrada de l’esmorzar al terra tocant-lo precisament per la banda on hi ha la melmelada, es creua un gat negre pel carrer (la qual cosa per mi acostuma a ser motiu d’emoció fotogràfica), trepitja una merda... en definitiva, el que s’anomenaria un dia sense Donuts?

Avui ha estat un d’aquests dies. Sense Donuts. Bé, de fet, de Donuts no en menjo mai. Els croissants són més bons. I si són de pa i mantega, encara ho són més. Bé, doncs ha estat un dia sense croissants. Però no m’han fet falta aquest tipus de desgràcies còsmiques, sinó que només ha estat un fet el responsable d'emboirar el meu camp visual durant tota una tarda, fins al punt de provocar el meu mal humor (insòlit, per cert), i acabar entorpint totes les meves accions, o simplement els meus moviments: he perdut el pen drive.

Però el que em preocupa realment és que l’he retrobat i la boira ha seguit davant els meus ulls. Hi estava còmoda. Potser perquè feia temps que no em visitava, i ha aprofitat per quedar-se a prendre el te (el te, el berenar, el sopar, i la sobretaula. Ara dorm al meu costat.). El Ruiz Zafón m’està engolint, ja ho veig.

Després parlen de la drogodependència. De fet, segur que aquesta paraula se l’han inventat els periodistes. Els admiro. Jo parlaria, més aviat, de penodependència. Això no sona gaire bé. Però m’encanta aquesta o, aquí, com el dijous: és tan cacofònica! (encara que a o-mòbils era preciosa). Però també parlaríem, llavors, d’ordinodependència, perquè a l'ordinador ho pots fer tot i, a més, hi ha Internet (internetodependència?), que ho engloba tot, ens engloba, ens engoleix i ens porta dins la panxa del bou, o la gola del llop, que, per cert, curiosament sempre me les de imaginat igual. Qui engoleix a qui, la tecnologia a nosaltres, o nosaltres a la tecnologia? Parlàvem de pens, oi? Millor que ho deixem per un altre dia...

Hòstia, sembla un monòleg, no? Ho sento, necessito aquesta teràpia...

Paris

2008-05-09T08:23:00.000-07:00

Les grandes personnes aiment les chiffres. Quand vous leur parlez d'un nouvel ami, elles ne vous questionnent jamais sur l'essentiel. Elles ne vous disent jamais: "Quel est le son de sa voix? Quels sont les jeux qu'il préfère? Est-ce qu'il collectionne des papillons?" Elles vous demandent: "Quel age a-t-il? Combien a-t-il de frères? Combien pèse-t-il? Combien gagne son père?" Alors seulement elles croient les connaître. Le Petit Prince, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Ens agrada comptar. Un, dos, tres monuments històrics... és això, una ciutat? Creieu que veient les gàrgoles de Notre Dame, pujant dalt de la Tour Eiffel, visitant le Sacré Coeur i recorrent els passadissos atapeïts del Louvre podem conèixer París?

París és molt més que això: París és una maduixa sobre una taula mullada. És una dona avec un bonnet vert, és un paraigües i una llibreria que guarda tots els secrets de l’art; és contemplar però, sobretot, comprendre; és passejar-se pel barri que travessa el Canal Saint-Martin; és trobar l’art al carrer, fotografies que deixen que en siguem personatges; és descobrir carrers amagats i artistes perduts que toquen amb la guitarra la banda sonora de la teva estada a París; és una fotografia sobreexposada; és un pintor que busca la propera víctima; són sabates penjades a un sapin; és un fanal entre els núvols. En definitiva, Paris, c’est la magie.

Per endevinar els secrets d’una ciutat cal perdre-s’hi. No allunyar-se de la gent col·locant-se unes ulleres de sol al cap, una motxilla a l’esquena i tres càmeres de fotos penjant del coll, sinó apropar-s’hi i posar-se dins la seva pell, fent veure que s’és d’allà, agafar el metro sense dubtar (encara que després s'hagi de tornar enrere). El que sigui per fer veure que s’és parisenc. Això sí, si trobem una llibreria que es diu Pam de nas prop de la Maison de la Catalogne, hi entrarem, i llavors sí que serem catalanes, i parlarem amb el llibreter de Perpignan en català de les curiositats de la llengua.

Viatjar és aprendre. Perquè cada ciutat ens ensenya alguna cosa. París ens ensenya que el gris pot arribar a ser un color preciós, i que no cal comptar, sinó llegir les lletres que suren en l'aire. Són secrets, perquè el francès és l'idioma de chuchoter, és la llengua dels secrets.

una campanada, un gra

2008-05-09T07:24:00.000-07:00

L'estrès aquell d'haver de menjar-se un gra de raïm cada vegada que sentim una campanada, ja no el trobem per cap d’any: ara és al mes de maig. Ja no ens preocupa, si cada dia hi ha un raig, perquè estem molt ocupats pensant en la cursa de preinscripcions que hem iniciat, i que sembla no tenir final. Però no estic parlant de les preinscripcions a les escoles, instituts o universitats, sinó a totes les activitats imaginables que se’ns poden arribar a passar pel cap. El problema és que el que ens agrada no és complir un horari atapeït de coses: el que realment ens satisfà és poder preparar-lo. I no només preparar-lo, sinó també, i sobretot, explicar-lo als qui ens envolten.

No sé què és el que ens fa pensar que, el que no hem pogut fer aquest any per falta de temps, ho podrem fer el curs que ve. Han fet alguna llei nova, i jo encara no ho sé? El curs que ve els dies tindran més de vint-i-quatre hores, o és que a partir del setembre el nostre cos ja no necessitarà dormir?

Ens agrada sentir l’estrès de pensar en tot allò que hem de fer, ens agrada gaudir de la sensació que el curs que ve la nostra vida donarà un gran gir: ens tornarem tots bones persones, somriurem fins que el somriure ja no tingui sentit, visitarem el metge cada mig any- comme il faut-, farem anglès, francès, xinès, ioga, informàtica, aeròbic, teatre, judo, esgrima, i serem voluntaris només per poder dir que som voluntaris.

Més que un raig, és una pluja de propòsits, la protagonista de cada dia. El maig és època de somiadors, de petards llançats que es queden flotant en l'aire perquè encara no és Sant Joan, i que es desfan sense arribar a caure al terra. Els propòsits ja no es fan per cap d’any. Per cap d’any, ja tenim prou feina amb aconseguir acabar-nos els grans de raïm sense que ens surtin disparats per la boca perquè ens estem partint de riure només de veure com els altres intenten complir les regles del joc: una campanada, un gra.

La Casa de Vidre

2008-05-08T16:34:00.001-07:00

Hola gent del món! Estreno aquest blog amb una bona notícia: els de La casa de vidre ja tenim blog!!!

La casa de vidre és un programa radiofònic sobre cinema que s'emet tots els dissabtes a les 8 del vespre a Sants3Ràdio. Aquí teniu l'adreça amb la qual accedir al blog: http://lacasadevidre.blogspot.com

Escolteu-nos, i proposeu tot allò que vulgueu!

Que no mosseguen, dona, els coloms!

2008-04-20T04:11:00.000-07:00

Només sentia parrupeig de coloms. Em matava passejant coloms. Tota jo feia olor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Fragment de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

Que no mosseguen, dona, els coloms!, he sentit que li deia un noi a una noia, en sortir de la lectura pública de la gran novel·la de Mercè Rodoreda, mentre ella se n’apartava espantada.

D’on prové aquesta por als coloms? O, potser més que por, ho podríem definir com a fàstic. Un fàstic que parteix de l’envelat de La Plaça del Diamant, que creix amb la por a la invasió viscuda a The birds, d’Alfred Hitchcock, i que desemboca en les agradables passejades de diumenge per la Plaça Catalunya de Barcelona.

Animals grisos, bruts, voladors... sembla que la imatge, la visió dels coloms ha sofert una enorme transformació. Ja no són aquells missatgers que transportaven cartes en els contes de fades, ni tampoc aquells petits animalons blancs tan purs que voleiaven amb una branca de llorer al bec, sinó que ara molts els han anomenats rates voladores, tot i que és cert que no mosseguen.

Mentre que a La Plaça del Diamant els coloms envaïen la identitat de la Natàlia, avui a la Plaça del Diamant, al barri de Gràcia, han estat majoritàriament dones, però també homes, i fins i tot alguns nens i nenes, els qui s’han enfrontat a aquests coloms i, dalt d’un escenari, han deixat que Mercè Rodoreda donés sentit a les seves paraules, donés força a la seva veu. Així, hem explicat un conte entre tots, hem narrat la història d'una dona des de la Plaça del Diamant, és a dir, des del lloc en què perd la virginitat, i cau en l'anonimat.

Feliç dia de la República!

2008-04-15T17:21:00.001-07:00

Tots Sants, tots els sants, Nadal, Reis, Setmana Santa, Pasqua, la segona Pasqua... per què ens hem de felicitar els uns als altres, i fins i tot hem de deixar d'anar a classe, o a treballar, en dies de festes religioses? Qui ho ha decidit? Qui ha escollit per nosaltres? No només és un insult a la raó, perquè la religió va contra la raó, sinó que també ho és per la cultura, perquè la religió va contra l'avenç. Quin sentit té, doncs, dir bon Nadal, quan tots sabem que ens trobem en un Estat no confessional- per desgràcia, encara no és laic-, i formem part d'una nació encara menys religiosa? Volem caminar endavant, o tornar enrere- o potser volem caminar de costat, com els crancs-?

Un dels passos cap al progrés, es va fer avui fa 77 anys. No només es va proclamar la República espanyola, sinó també la República Catalana. En aquella època, això va suposar tot un canvi de mentalitat. La República l'havien votat els ciutadans a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, on el rebuig a la monarquia es va fer evident. Però el 1939, després d'una Guerra Civil, es va imposar, a la força, una dictadura. Posteriorment, el dictador va nomenar un rei, que encara avui és el rei d'Espanya.

Hi ha qui estarà d'acord amb mi que avui és un dia que hauria de ser festiu, potser perquè pensen que així es podran dedicar a fer sudokus al lavabo, perquè podran passejar durant tot el dia per casa seva en pijama, perquè podran anar del sofà al llit i del llit al sofà, perquè podran aprofitar per llegir aquell llibre que tenen sobre una estanteria des de fa un mes, perquè podran fer sessió contínua de cinema durant tot el dia, perquè tindran temps de llimar-se les ungles i de llegir TOT diari, perquè podran aixecar-se a l'hora que vulguin, perquè podran seguir escrivint aquella novel·la que van deixar abandonada sota la pols l'any passat...

Doncs jo començaria per eliminar, una per una, totes les festes religioses que celebrem, que no són poques, i les aniria substituint per totes aquelles que són motivades per altres causes. Per exemple, jo proposo que a partir d'avui celebrem el dia de la proclamació de la Segona República, perquè va ser un moment molt important a la història d'Espanya, però també a la nostra història. Per tant, no només cal recordar-lo, sinó que també cal celebrar-lo, perquè va ser un pas significant cap al progrés.

Així doncs, felicitats a tots!

Mireia Chavarria Casals

PD: Algun dia podrem celebrar la República de debò...

El pallasso vermell

2008-04-14T03:17:00.001-07:00

- Papa, explica’m un conte.

- Quin vols que t’expliqui?

- Un... però que sigui inventat. Sense llegir-lo.

Aquest és l’origen del pallasso vermell. Per mi, aquesta història ho explicava tot. Em va ajudar a entendre’m a mi mateixa, però també a entendre aquells qui m’envoltaven. Gaudia sentint-lo una i altra vegada, encara que sempre fos igual. El pallasso vermell és únic. Un dia, va pintar la lluna. Ningú no el coneix, excepte el meu pare i jo. Era el conte perfecte. Un conte inèdit. El millor conte del món.

Tothom té el seu conte. Tothom vol escoltar històries, conèixer històries. Tothom vol sorprendre’s, encara que conegui el final del conte. Però, com ens podem sorprendre del mateix gir tantes vegades? Per què volem sentir el mateix conte i, com podem tornar a sentir totes les emocions que ens provoca, si ja en sabem el final? Potser tenim por que la pròxima vegada que ens l’expliquin canviï el destí dels seus personatges.

Un filòsof grec deia que la filosofia té el seu origen en la capacitat de sorpresa de l’ésser humà. És com un truc de màgia, en el qual un mag treu un conill blanc de dins del seu barret. L’espectador, és a dir, nosaltres, ens preguntem com s'ho ha fet, perquè sabem que ha fet trampa. Però a la vida, les coses funcionen d’una altra manera. Sabem que el món no és cap trampa perquè nosaltres ens hi trobem. Ens podríem identificar amb el conill blanc (tot i que ell no tindria consciència que forma part d’un truc de màgia), ja que sabem que som dins d’alguna cosa misteriosa que ens agradaria conèixer.

Però Jostein Gaarder, al llibre El món de Sofia, proposa un altre enfocament. Nosaltres podríem ser els petits microbis que vivim a les profunditats de la pell del conill. Els filòsofs són els únics que s’atreveixen a pujar fins a dalt de tot dels pèls del conill per tal de mirar fixament els ulls del mag. I els nens, són com els filòsofs. Tenen curiositat.

Jo sentia aquesta curiositat, aquesta voluntat de conèixer, de descobrir la història del pallasso vermell. Però no només volia saber-la, sinó que volia sentir-la. Em transmetia seguretat. Les coses sempre acabaven igual, no hi havia res a témer. A més, aquell conte havia convertit el meu pare en un heroi. Amb aquella història, s’havia aconseguit acostar a mi, crear un vincle infranquejable, crear tota una filosofia de vida, una manera d’entendre les coses, unes paraules que em deixaven percebre la realitat. S’havia convertit en un artista.

Perquè explicar contes és un art. És l’art d’aconseguir que curiosos personatges, històries atractives, ambients diferents i situacions ben particulars convergeixin en un fil conductor que permeti transportar l’oient a una altra realitat tan sols imaginada.

És l'art d'obrir una finestra, i aconseguir que, per uns moments, algú se submergeixi a l'univers que hi ha fora, on la imaginació suposa llibertat i, mitjançant la paraula, fer que l'oient oblidi el seu present, i somiï en aquest món exterior, desconegut, i aparentment lliure.

La gesticulació, la veu, l’entonació, l’expressió corporal... l’empatia. Tot contribueix a fer que els contes es transmetin amb més eficàcia als nens i nenes.

Bruno Bettleheim, en el seu llibre Psicoanàlisi dels contes de fades, ens descriu l’acte d’explicar contes com un acord, o fins i tot un repte que implica l’acceptació de la possible venjança a l’amenaça que comporta el domini de l’adult, que el nen sol veure com si fos un gegant al qual cal vèncer.

El poeta alemany Friedrich Schiller va dir: el sentit més profund resideix en els contes de fades que em van explicar durant la meva infància, més que en la realitat que la vida m’ha mostrat. I és que els contes són molt importants en el creixement del nen, ja que li proporcionen petites peces que conformaran el seu gran trencaclosques que és el sentit de la vida. Quan era petita, el meu trencaclosques només podia tenir un nom que ara segueix tenint: el pallasso vermell.

El conte: un gènere menor?

2008-04-14T02:59:00.000-07:00

Si alguna cosa té aquesta ximpleria d’escriure mentides és que d’altres les llegeixin i juguin a intuir què tenen de veritat. Quim Monzó.

Sovint s'ha qualificat el conte com un gènere literari menor. Un dels grans defensors d'aquest tipus de literatura és Quim Monzó. El relatista, novel•lista i guionista català troba que el relat curt té tres avantatges: és ràpid, àgil i vibrant.

Al Festival Internacional de Literatura de Berlín, algunes de les intervencions del públic van anar dirigides a fer una crítica de la seva literatura, perquè consideraven que desaprofitava les idees, escrivint contes curts. Deien que amb cadascuna d’aquestes idees, en podria fer una novel•la sencera. A això, respon: Que moltes d'aquestes idees es podrien allargar, sí; però seria com allargar un xiclet.

Quim Monzó sempre ha defensat el conte com a gènere literari, i sovint utilitza una frase de Giorgio Manganelli per a reforçar el seu punt de vista, Les novel•les són vuitanta línies de text i tres metres cúbics d’aire. Jo trec que els tres metres cúbics d’aire i deixo les vuitanta línies de text. És a dir, prefereix l’el•lipsi a la reiteració, i en aquest sentit es fa evident el seu rigor a l’hora d’escriure, ja que quasi mesura amb regle l’ús de l’adjectiu i del substantiu. Aquesta frase de Manganelli, per tant, justificarà la seva filosofia literària, la filosofia del despullament.

Però el secret de la literatura monzoniana és la llengua. Utilitza una llengua que és molt propera a la gent, aquella que es parla en àmbits quotidians. Ha aconseguit reflectir el registre col•loquial del català en els seus contes, i aquesta és la clau del seu èxit. Aquest estil concís, incisiu, càustic, el trobarem en les narracions que escriu, però també en els diàlegs que formen part dels seus relats, que aconsegueix que semblin fruit de l’espontaneïtat, de la improvisació constant d’una conversa corrent de carrer. Tot i això, a vegades ens sorprèn amb alguna expressió o paraula que trenca amb la simplicitat del text.

Però el fet que sigui simple, no vol dir que sigui fàcil. El mateix Monzó reconeix que li va costar arribar a l’essència de la llengua parlada, perquè al principi abusava dels adjectius ja que, segons ell, l’embriagaven. Quan descobreixes que no necessàriament has de fer servir els adjectius obvis, com ara 'neu blanca' o 'carbó negre', i pots dir 'neu insípida', un adjectiu que descol•loca una mica, penses: “Collons, que bé que escric!', i t'emborratxes i comences a fer servir adjectius constantment, constantment.

En comparar l’estil dels seus contes amb el dels seus guions per ràdio, s’adona que hi ha una gran distància que els separa. A partir d’aleshores, decideix fugir del català que ha fet servir fins llavors en els seus escrits, i és per això que els revisa, els canvia. Deixa enrere les formes arcaiques, és a dir, l’escriptura literària, que ell troba massa ambigua, i es llança al llenguatge que es parla en àmbits col•loquials. El seu objectiu serà el de trobar un català que funcioni, i reflectir-lo en els seus contes per tal de fixar-lo. Una de les seves tècniques serà llegir en veu alta tot allò que escriu.

Però la seva poca confiança en la continuïtat, en el futur del català, que, segons ell, està sotmès a un procés d’irlandització, contradiu el seu afany a voler fixar una llengua catalana que funcioni ja que afirma, amb seguretat, que serem un record.

Quan Monzó descriu el procés de recerca d’aquest equilibri entre el català normatiu i el català col•loquial, sol referir-se a un autor, Josep Maria de Sagarra: L'escriptor ha de ser prou intel•ligent per saber ben bé què diu l'acadèmia i ben bé què diu el carrer, i no fer cas de ningú. És a dir, tirar pel mig. Deia Sagarra: la llengua és un cavall amb dues regnes. L'una és la llengua normativa i l'altra és la del català que ara es parla. Si vols que el cavall vagi dret, has d'anar tibant l'una i l'altra. Si solament domines una de les regnes, el cavall anirà fent voltes sempre i no anirà enlloc.

Per tant, a l’hora d’escriure, Monzó segueix una filosofia, que podríem anomenar la filosofia del despullament. Aquest mètode explica dues de les característiques bàsiques de la literatura monzoniana: per una banda, el despullament de la llengua per arribar al català que ara es parla, i per l’altra, el despullament de les històries, que explica la seva gran dedicació al gènere del conte curt.

La vie n'est qu'une interminable répetition d'une répresentation qui n'aura jamais lieu.

2008-04-13T06:34:00.000-07:00

Es tracta d’una vida eterna que ens prometen els contes, d’un somni que imaginem però que mai no es durà a terme, i del sentit de repetició, que demostra que, en realitat, totes les històries són iguals: el món està compost d’un conjunt de petites billes que contenen cadascuna una de les ensenyances que ha de rebre un nen quan és petit, però totes formen part d’una mateixa estructura que es va repetint materialitzada en històries diferents. Amagades dins d’una butxaca, sempre hi ha alguna d’elles que té l’ocasió de sortir a l’exterior, i demostrar que la vida és molt més senzilla del que els adults creuen. Però aquesta, mentre dóna voltes sobre ella mateixa, es va transformant, i pren diverses formes, encara que seguirà sent la mateixa història.

És el cas de la Ventafocs, que a mesura que ha anat passant el temps, ha pres diferents vestits, però segueix sent la mateixa noia innocent i humil que era al principi, i la pel·lícula d’Amélie, de Jean-Pierre Jeunet, serà un exemple d’aquest viatge d’iniciació, un exemple de creadora d’un conte que sembla que mai hagi de tenir lloc.

Jugar amb els dits, bufar una serpentina, fer sonar una copa de vidre acaronant-la, tirar tota una fila de peces de dòmino empenyent només la primera, menjar deu gerds ficats un a cada dit, fer carotes aixafant la cara darrere un vidre... tots aquests petits plaers sortiran als títols de crèdit del film, i no seran més que la manifestació de la filosofia d’Amélie. I es tracta de la filosofia de seguir una vida senzilla, de conformar-se amb el que es té i d’intentar obtenir algun resultat positiu de qualsevol cosa que realitzi tan sols atribuint-li un significat.

Per a ella, el plaer és el principi i el fi de la vida feliç [1], però es tractarà de petits plaers que li ofereix la vida quotidiana, el dia a dia, coses elementals en les quals ella trobarà la felicitat, com és faire des ricochets sur le canal Saint Martin, observar el rostre de la gent en el cinema, ficar la mà en un sac de llenties per notar-ne el seu tacte, trencar la superfície d’una crema catalana amb una cullera... és a dir, es fixa en les coses boniques que hi ha en un món aparentment fred, normal, quotidià, tal i com feia quan era petita, que sabia trobar les formes que ella volia en aquell cel ple de núvols. Per tant, com Epicur, no veurà la felicitat en les grans coses, sinó en saber fruir dels plaers d’una manera moderada, com un mar transparent on cap onada no pertorba la seva superfície.

A més, procura fer la vida dels altres una mica més agradable, donant-los-hi allò que els manca. La seva declaració de principis la trobarem en el moment en què observa atenta la reacció de l’home a qui ha retornat una caixa de records de quan era un nen. És en aquest moment que es planteja el dilema moral: ha d’escollir entre el Bé i el Mal, entre les llenties bones, i les dolentes[2], aquí símbol de plaer. Per tant, premiarà els bons, i castigarà els dolents, amb petits estratagemes que s’amagaran rere “casualitats” que ella anirà inventant. En aquest sentit, serà com una Antígona que defensa els innocents, i trobarem la idea de la pietat femenina, però la seva personalitat serà molt diferent de la d’aquesta.

Les pinzellades de l’home de vidre dibuixaran un món màgic en què trobarem una femme au verre d’eau que crea un món propi del qual no s’atreveix a participar, i que per això sembla que mai no hagi de tenir lloc; al final, però, decidirà col·locar-s’hi com a protagonista. És un personatge diferent als altres que apareixen en el quadre, potser perquè només es dedica a millorar la vida dels altres sense pensar en la pròpia, perquè està enamorada d’algú a qui no és capaç d’enfrontar-se, o simplement perquè es limita a deixar pistes per tal que sigui el seu príncep qui la trobi a ella. Així doncs, serà Renoir qui tenyirà la història d’Amélie d’un agradable color verd, i l’endolcirà, tal i com va fer Perrault, amb un toc de vermell, símbol del plaer.

[1]Carta de Meneceu. Teoria del plaer i els desitjos. Epicur.

[2]En la versió dels Germans Grimm, la Ventafocs és obligada a separar les llenties bones de les dolentes.

Un conte ple d'avantatges

2008-04-12T10:53:00.000-07:00

La primera ventaja es que cuando el cuento llega al final, no se acaba, sino que se cae por un agujero guuujhuuu.. y el cuento reaparece a la mitad del cuento. Esta es la segunda ventaja, y la más grande: que des de aquí, se le puede cambiar el rumbo, si tú me dejas, si me das tiempo.

El forat d’es Cap de Barbaria, de l’illa de Formentera, es converteix en el pretext per representar gràficament l’estructura del conte que està escrivint Lorenzo, que s’acabarà identificant amb l’argument de la pel·lícula. Lucía y el sexo, de Julio Medem, és un conte que, quan arriba al final, permet que el lector es caigui per un forat pel qual arribi a la meitat de la història. I, si ho vol, la podrà canviar.

Lucía és un personatge que fuig del seu passat, que quan arriba al far de l’illa, on sembla que no hi hagi escapatòria, que no pugui avançar més, troba un forat. Aquest, segons Medem, ens transmet la temptació d’escapar-nos i poder viatjar fins al passat, on podrem enfrontar-nos amb els nostres problemes. És per aquesta raó que utilitza el forat que té l’illa com a excusa per fer un flashback cap al seu passat.

És en aquest punt en què trobem el segon avantatge: l’autor deixarà la possibilitat de caure per aquest forat i trobar-se altra vegada a la meitat de la història. Una vegada allà, podrà modificar la seva direcció, si ho vol.

Al final de la pel·lícula, aquest forat torna a aparèixer amb la fotografia de la Luna, que cobra vida, i ens trasllada a un escenari que forma part del passat: un dia en què l’Elena i la Luna passejaven pel parc i la primera li feia la fotografia a la segona.

Per tant, tindrem un forat físic, ja que el serà representat en aquesta imatge que comunica l’aire pur de la superfície, amb el fons del mar, obscur com la mort de la Luna, que retorna al lloc d’on va sortir, però també metafòric, perquè vincula la cara coneguda amb l’oculta de les persones (La chica espera en la cara bonita a que el cangejo atraviese la fea. Es rugosa y horrible), ens permet viatjar en el temps per canviar les coses, i purificar, fer una neteja del nostre passat amb l’escuma de les onades sobre la nostra ombra sobre el mar.

Aquest film ens presenta una estructura de conte ben curiosa. És una història que permet la possibilitat de retorn al passsat. Una vegada trobem l’escena final, és a dir, el retrobament de Lucía i Lorenzo, és a dir, de la lectora i el narrador, Medem inclourà dues escenes que formen part del passat, i que tanquen el conte: la fotografia de Luna, amb quatre anys, serà la imatge que servirà de pretext per tornar al passat, serà el vincle entre el final de la història, i el retorn a la meitat del conte.